Dinó de Rodes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Rodes (Grècia)  |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Dinó (en llatí Deinon, en grec antic Δείνων) fou un dels dirigents de Rodes que quan va esclatar la Tercera Guerra Macedònica l'any 171 aC entre Perseu de Macedònia i els romans, va proposar no fer cas a la petició que va fer per carta Gai Lucreci Gal als rodis perquè li enviessin vaixells auxiliars. No el van escoltar i Rodes es va situar al costat de Roma. Dinó va acusar al rei Èumenes II de Pèrgam d'oposar-se a la seva proposta i haver influït en contra seva, i va dir que havia falsificat la carta suposadament escrita per Gai Lucreci i va decidir venjar-se. Quan Perseu va ser derrotat, finalment els rodis el van entregar a Roma el 167 aC per fer-se propicis. Polibi l'anomena un aventurer atrevit i cobejós i el censura pel que considera un home que s'aferra a la vida després d'haver perdut la seva sort. També en parla Titus Livi.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Deinon a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 952