Cotèl

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
cotèl tradicional nordic

Un cotèl (var. cotèth, cotèu, coteu) es un instrument que s'emplega per copar de causas. Es bastit d'una lama talhadissa, abitualament de metal, unida a un margue de fusta o d'un material autre.

L'òme a utilizat de cotèls o d'aisinas semblantas dempuèi de temps preïstorics. Los primièrs cotèls emplegats se faguèron amb de pèira o de cana. Son encara utilizats de cotèls de bambó dins de tribús preïstoricas d’Africa e de Polinesia.

Cotèl de selze.

Amassa amb la forqueta e lo culhièr, es una de las aisinas que s'emplegan abitualament per manjar, almens dins la civilizacion occidentala. Segon l'etiqueta, lo cal agantar amb la man drecha, en utilizar l'esquèrra per la forqueta.

Lo cotèl en cò nòstre[modificar | Modificar lo còdi]

La fabricacion industriala de cotèls èra plan espandida dins los airals de La Guiòla (Roergue), de Tièrn (Auvèrnha) e de Sauvatèrra (Roergue). La fabricacion mai anciana es la de Tièrn que sembla de remontar fins al sègle XV. Pasmens lo cotèl de Laguiòla es lo mai conegut e es apreciat dins totes los recantons d'Occitània. Seriá sortit aqueste cotèl cap a 1829 en s'inspirar d'un modèl de cotèl catalan portat al país pels migraires.

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]