Benutzer:Moroder/Alex Moroder

aus Wikipedia, der freien Enzyklopädie
Zur Navigation springen Zur Suche springen

Moroder Alex, auch Alexander Franz Moroder (* 13. Mai 1923 in St. Ulrich in Gröden; † 11. November 2006 in St. Ulrich in Gröden) war Bankbeamter, Gründungsmitglied mehrerer Organisationen und Vereine zur Erhaltung der ladinischen Sprache und Volkstum, Träger der Verdienstmedaille des Landes Tirol.


Bona sëira Flori y Ewald. Prëi bel per na reunion de prëscia, ēnghe cun i autri ambolc de Gherdëina per rusne dl finanziamënt dl Museum ajache nscila ne sons nia boni de ji inant. N drë bel salut Wolfgang


Leben[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Er war Sohn des Bildhauers Ludwig Moroder-Lenert und der ladinischen Schriftstellerin Adele Moroder. Nach dem 8. September 1943 wurde er, da er aus einer Familie von Dableibern stammte als Militärinternierter zuerst nach Pommern dann nach Österreich deportiert. Nach dem Krieg heiratete er die Grödnerin Paula Grossrubatscher-Rusina. Sie hatten fünf Kinder: Ulrike, Wolfgang, Egon, Ruth und Stephan. Er starb an den Folgen einer Erkrankung die er sich in deutscher Gefangenschaft zuzog.

Vereinstätigkeit[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Der Verdienst Alex Moroder's zur Erhaltung und Entwicklung der Ladinischen Sprache ist durch Gründungsarbeit und Mitarbeit, über ein halbes Jahrhundert, mit folgenden kulturellen Organisationen gekennzeichnet.

  • Union di Ladins de Gherdëina 1951 bis 2006.
  • Union Generela di Ladins dla Dolomites (Dachverband der Vereinigungen der Ladinischen Täler) 1975 bis 1987 als Sekretär.
  • Verwalter der Zeitung La Usc di Ladins, Wochenzeitung der Dolomitenladiner, von 1974 bis 1994.
  • Radio Ladin de Gherdëina gegründet mit Bruno Moroder 1955 bis 1997.
  • Museum de Gherdëina 1958 bis 2006,
  • Teater de Urtijëi - Heimatbühne St. Ulrich.

Von weiteren Vereinen war er Gründungsmitglied oder langjähriger Mitarbeiter:

Auszeichnungen[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • Goldener Ring der Gemeinde St. Ulrich in Gröden am 7. Dezember 1991.
  • Verdienstmedaille des Landes Tirol in Innsbruck am 15. August 1999.

Nachlass[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Das Archiv Radio Ladin Alex Moroder ist eine Sammlung von über 500 Tonbandspulen mit Aufzeichnungen von Radiosendungen, "Dai Crepes dl Sella" über grödner Leben und ladinische Kultur die ab dem Jahr 1955 vom Rai Sender Bozen ausgestrahlt wurden. Die Sendungen wurden von Alex Moroder in Zusammenarbeit mit Bruno Moroder gestaltet. Dieses Archiv wurde von Dr. Barbara Gabrielli digitalisiert und wird vom Museum Gröden verwaltet.

Aufnahmestudio im Haus Rusina in St. Ulrich des Radio Ladin de Gherdëina.Bruno Moroder, links und Alex Moroder recht bei Aufnahmearbeit für die Sendungen in ladinischer Sprache

Bibliographie[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • Biographie, Manuskript[1]
  • Alex Moroder führte sehr ausgedehnte Recherchen über die Genealogie der Familie Moroder durch Untersuchung vieler Urkunden und Pfarrarchive die zur Publikation fogendes Buches wesentlich beigetragen hatten: Die Moroder, ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ein Beitrag zur tirolischen Familienforschung. St. Ulrich in Gröden: Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches, 1980.
  • Alex Moroder. Lecurdanzes de l'ultima gran Viëra. Calender de Gherdëina. Union di Ladins de Gherdëina St. Ulrich. Jahrgang 1985/S. 60. (Ladinisch).
  • "L fanatism fej uni vierces - Der Fanatismus erblindet" Interview mit Ingrid Runggaldier. Beilage: Usch di Ladins. St. Ulrich in Gröden 2006. (Ladinisch)

Literatur[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • Carl Insam. Storia di 40 ani dl Radio ladin (RAI). Calender de Gherdëina. Union di Ladins de Gherdëina St. Ulrich. Jahrgang 1986 S. 125 (Ladinisch).
  • Alessandra Zendron. RAI Bolzano. Dalla stazione EIAR alla radiotelevisione trilingue. Rai Radiotelevisione Italiana, Rom 2006. S. 94, 113, 114, 137, 138, 139.(Ital.)


Radio Ladin[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Aufnahmen im oTon

Weblinks[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  1. Biographie


Lebenslauf auf Ladinisch[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

nasciù sa Lenert, na dumënia ai 13 de mei dl 1923 dala 18.30, l mut plu jëune de Ludwig dl Mëune y de Adele Moroder de Lenert. Cun puec mënsc me ova nosta fancela lascià tumé y ie me ove rot la giama (Oberschenkelbruch). Jita fòvela nsci: coche dit, la fancela fova tumeda ju per scela che va sa Resciesa, ëila me teniva bën dassënn ma purempò ne al nia juà. Ruveda a cësa fòvela bën tan grama che la ne s'à nia nfidà a dì coche la ie stata y ie bradlove tresora y mi genitori ne savova nia cieche éi, fin che i à cherdà l dutor (povester permò n di o doi dis do) y chel se à debota ntendù che me ove rot la giama. Mi l'oma ie pona furneda cun me te spedel de Bulsan y ajache l à durà plu giut da canche i s'à ntendù, fova la giama deventeda plu curta y perchël ai messu la destré, mi oma me cuntova ce svaiamënt che fajove dal mel, sambën che i dutores ne pudova nia me fé na spriza contra l mel. Puera l'oma, chela n avrà fat tres a udëi chësc puere pitl tan patian. De mi nfanzia me lecorde bën puech. De gran malaties da pitl ne ëi nia abù ora dl "Scharlach", y zënza l plu amalà (21 ani ovi) son stat tla prijunìa (Stalag XVII.A Wolfsberg). Da agost 1944 al nuëmber 1944 ëi abù la "pleurite sica - Gelbsucht Malaria - Darmkatarrh - Bindenhautentzündung - Gastritis duc chësc me ie suzedù ajache me manciova l maië y cun chel truepa vitamines.

Son jit ala scolina tla streda Roma che ie unida fabricheda da nuef. Ie se che l me savova nia bel jì ala scolina, me ncresciova da cësa. Perdrët fovi n mut plutosc speve (schüchtern). Avrëi abù 6 ani che son unì cunfermà; mi non che fova bera Zenz Moroder da Resciesa, me ova tëut, do la funzions de dlieja, y menà sa Scurcià, ntlëuta ustaria. Te ustaria fòvel plu mutons y mutans cun si nonesc y nones da cunfermé. Duc à giapà na bona marënda. Ie fova sentà pra mëisa y tan sprigulà fovi che ne cialove no a man drëta, no a man ciancia, sambën ne éi maià nia y aspitove ert de pudëi ji a cësa. Mi non s'à menà picià de me y canche fovi a cësa me al mandà n gran toch de tëurta che ei po maià jù te n sant y amen.

Ntlëuta fans sota l regim di fascisc y te duta la scoles unìvel nsenià per talian. Tudësch y ladin fova pruibì. Cun 12 ani sons jit 2 ani a mparé a suné l flaut de traviers (Querflöte) da Bera Cristl de Levigi. Mé per curt tëmp ëi sunà pra la mujiga de Urtijëi. Finà che ei abù la scola elementera, me à mi genitori manda a Maran tl Antonianum a fé l prim "Gymnasium". L'ann do sons pona ruvà a Bulsan per fé la Scola Cumerziela (Handelsschule) che ei finà via do 4 ani, de mei dl 1941 cun l diploma de "computista commerciale". Te chësc tëmp che fove a scola a Bulsan éi mparà a suné l'armonica (120 basc, diatonich, marca "Paolo Soprani"). Ëi tëut nce n valgun ëures de nseniamënt da Siegfried Schmalzl, maester de clavier, el fova viërc, ma a mi fajòvel emprescion sciche sce l udëssa, tan savòvel da nsenié. La majon a Bulsan ovi deberiëda cun Ernst Prinoth. Nëus sunan for deberiëda, el sunova l saxofon y nce l'armonica. Do che é fat chësta scola son ruvà a cësa ntëur la metà de mëi dl 1941 (la scoles ova finà via dant pervia dla viëra). Ulësse mo junté pro n particuler de chëi tëmpes. Coche bele dit, ie studiove a Bulsan, savon che a Bulsan pol vester d'iviern drët frëit. Ie ove prià perchël a mi genitori de me cumpré n mantel y chël ei giapà. Ove bën 17 ani, ma per ntlëuta fovel n gran capriz y ie sei che mi fredesc (scialdi plu vedli de me) ova dassën bruntlà pervia che ie fove l mënder sa Lenèrt y ei ova messù ciafié zënza mantel.

L ne à nia durà doi enes che son unì tëut sù (provisoriamënter) ai 26 de mëi dl 1941 (per na curiosità, cun n paiamënt de 400 lire al mëns) tla Cassa dl Sparani a Urtijëi (ntlëuta fova la banca tla cësa dl Stetteneck a Urtijëi). Son restà tla Cassa dl Sparani a Urtijëi nchin che son unì cherdà ite a fé l militer ai 13 de jené dl 1943. Sies mënsc de naia ëi fat a Burnech (ce fam che me éi durà, l fova tëmp de viëra y da maië giapan puech y plutosc stlet). Ei fat pert dl "11°. Regg.Alpini, Btg. Val Fassa. Da Burnech sons pona ruvà ai 18.07.1943 a Cadibona sun la costa Ligure. Fove a Marina di Carrara canche ai 8 de setëmber 1943, dala sies dassëira, audions tres radio che l'Italia à fat "armistizio" cun i "alleati" (americans,nglëisc, i rusc). Sambën minans nëus che la viëra fossa fineda, ma purtruep ne fòvela nia nsci. Nosc cumandant nes ova dit de messëi defënder la costa dla Liguria nchin che i americans ruva. I saudeies tudësc ne ie nia stac a cialé y l di do se ai mandà l' ultimatum dé de jù la ermes, ma nosc cumandanc ne fova nia a una y ulova che tenion dur y nsci ons mo messu cumbater contro i tudësc per doi dis ala longia. Pra i saudeies taliani fòvel l caus, udan ufizieres furnìi n zevil che muciova. Max de Petlin y ie, ududa la situazion dl mumënt, ons aprufità per mucé a cësa. Do cater dis de fadia, periculi, fam, zënza na lira y tëma sons ruvà sëul a Cësa. Max éi perdù a Mattarello (daujin a Trënt). Stata iela nsci che i tudësc nes ova pia tla ferata do Verona, ma nëus ti son mucëi ju dla ferata a Mattarello. Ne se on nia capì y nsci iela stata che Max ie inò jit sun la ferata y ie me n son mucià tl luech. Tres n'autra streda ie Max ënghe ruvà a cësa l medemo di che fova ai 12 de setëmber dl 1943. La ne à nia durà giut y trëi dis do, ai 15.09.1943 ie nosc bon cumpaesans unic a se tò y dala doi domesdi, cun la ferata de Gherdëina, sons unic menëi sota la verdia de 4 de Gherdëina cun l stlop a Tluses per nes dé jù ai tudësc sciche politicanc periculëusc, sun na tela manacian de ruvé a Dachau. Mé te Gherdëina fòvel suzedù vel' da detel. Nosta gauja fova mé che nosc peresc ova l'ann 1939 lità talian per nia mussëi s'n ji da cësa demez. A nëus nes dijovi "DOBLËIBER" y per chëi che ova lità per i tudësc de Hitler fans i "TRADITËURES DLA "HEIMAT". Granda fova la rabia contro chisc "Doblëiberi" y la cunseguenzes sentions mo al didancuëi. Tlo vëijen ulache porta l fanatism. Nëus se on pona parà y on dit al cumandant di tudësc (Oberst) l'aurità. Sun chësta nes ài pona (fan de 22 de Gherdëina) ciarià 4 per uni vagon dal bestiam (i vagons fova sltuc sù y mé saisom n pitl busc cun la rë ulache l univa ìte mpue de linëus). Chësta ferata univa dal sud dla Talia, plëina de saudeies taliani (n ti dijova i badolians). Muec da Tluses sons furnëi per trëi dis y trëi nuetes sarëi ìte zënza maië y bever (tlo fòssel bën mo truep da cunté, ma la deventëssa massa longia). Ruvëi sons pona a Hammerstein (Pommern), sën sota Polen, te n ciamp de prijunìa, stalag II./B ulache l fova bele 30.000 prijunieres rusc.

Ai 30 de nuëmber dl 1943 sons pona unic mandëi a Wolfsberg te Kärnten (Lavantal). La storia de mi prijunìa éi cuntà tl Calënder de Gherdëina 1985.

Ruvà zeruch dala prijunìa ntëur ai 22 de mëi dl 1945 fovi zënza lëur. Ëi scumencià a vënder chiena jan da n piz a l'auter. La ne butòva nia drë y chësc lëur ne me savova nia bel.

Ai 22 de nuëmber dl 1945 me éi maridà cun Paula Großrubatscher dl Rusina jan a sté tla cësa dl Rusina. Permò de fauré dl 1946 éi giatà na stiëra pra l' ufize dla chëutes de Urtijëi. Ai prim de dezëmber dl 1946 sons pona unì tëut sù definitivamënter pra la Cassa dl Sparani a Urtijëi. Tlo ëi laurà nchin che son jit n pension, ai 30 de auril dl 1974. N dut ëi laurà tla banca 31 ani, 24 ani éi fat la contabilità y autri lëures y 17 ani cassier. Dal 10.06.1974 a ncuëicundì lëuri tla Cësa di Ladins per la Union di Ladins sciche aministradëur.

Mi gran legrëza ie jì samont y jì cun i schi. Per fé chësta atività iesen sambën for mpue te pericul. Ai 5.01.1964 me ovi rot i osc dla giama drëta (Schienbein y Wadenbein)sun Secëda, petan adum cun Erich Mussner dl Snaider. Ne fovi nia bon de varì pervia che l os ne fajova nia "Kallus", nsci ëi messu purté l ghibs (nchin saisom la giama) bën per nuef mënsc, danterite éi abù na operazion per tò via n tòch de os. Do 7 ani me éi per l segondo iëde rot la giama (belau tl medemo luech dl iëde dant) ai 26 de jené dl 1971. Chësc iëde ala mé durà trëi mënsc y de dezëmber dl medemo ann éi inò pedù jì cun i schi. Rëpes me éi pa bën rot plu suënz. Ei abù drët fertuna cun la sanità. L prim iëde che son ruvà te spedel de Bulsan ie stat ai 9 d'utober dl 1994 per me lascé operé dal "Bruch-Ernia inguinale".


MI FAMILIA:

Me éi maridà cun Paula Großrubatscher dl Rusina a Urtijëi ai 27.11.1945 y da ntlëuta sons for stai jal Rusina. Ai 27 de nuëmber dl 1998 sons 53 ani maridei.

On abù doi mutans, Maria Ulrike y Ruth y trëi mutons Wolfgang, Egon y Stefan. Duc ie maridëi. Tra jëndri y jëndres se à la familia à ngrandì de 7 nepoc, de chisc à la plu vedla 20 ani y la plu jëuna 8 ani. Sies mutans y un n mut, "Christopher" de Stefan.

Maria Ulrike (la plu vedla) à maridà Guido Insam dl Iris, tlo ie nasciù l'ann 1978 Corinna y l'ann 1982 Beatrix. Purtruep ie Guido bele mort de malatìa cun 42 ani, ai 13.06.1985. Ai 22.05.1993 se ala pona maridà n segondo iëde cun Sandro Molé de Maran. Ëi abitea tla Cësa Paladina tla str.Stufan a Urtijëi. Wolfgang che ie "Oberarzt" tl spedel de Bulsan s'à maridà cun Gabriella Micale de Vernio daujin a Pratò (Toscana), ai 8.04.1978. ël à doi mutans, Tessa nasciuda l'ann 1981 y Arianna l'ann 1985. La familia de Wolfgang vif a Bulsan, ulache nia da giut ai cumprà na cësa tla Via Montello 22. Egon se da jù a tëmp plën cun l'Ert, dessenian y depenjan. ël s'à maridà ai 5.6.1987 cun Edith Dander de Persenon. ël à na muta, Medea, nasciuda l'ann 1990, la plu jëuna de mi nepoc. Ëi abitea tla Cësa Rusina, al I°. partimënt. Ruth, che lëura a Kronshagen-Kiel, ie Musiktherapeutin, à maridà Byörn Tischler de Kiel y abitea te chel luech ulache i s'à fat na cësa. Ënghe Byörn ié "Musiktherapeut" y ëi lëura suënz deberiëda. Maridà se ai a Kronshagen-Kiel ai 9.4.1984. Mutons ne ai deguni. Stefan lëura pra la tipografia Typak, ël à maridà Beate Pucher de Baldramsdorf a.d.Drau (Kärnten) ai 20.11.1982, ëi abitea tla cësa Duleda a Urtijëi. Nasciui ie, per prim na muta, Vanessa l'ann 1984 y n mut Christopher l' ann 1989.

L'ann 1955 ons fabricà la cësa Duleda cun doi butëighes (che ie unìdes dates a M.Ulrike). Tl prim partimënt abitea Stefan cun familia (l cuatier ie sie) y tl segondo partimënt o sotët à l cuatier Ruth, che ëila s'à fat ora da nuef (chësc ie ënghe sie).

Tla Cësa Rusina abitea tl prim partimënt Egon cun familia (cuatier de Egon) y tl segondo partimënt stajons nëus (l cuatier ons dat a Wolfgang). Sotët dla cësa Rusina à Wolfgang fat ora l'ann 1985 n bel cuatier (che ie sambën sie).


Tla cësa Duleda bas ìte iel n gran local (sën afità via a Doris Ghetta), che ie de M.Ulrike, Egon à n pitl local, Ruth à ënghe n pitl magazin y Stefan à la garasc, n ciulé y dovia n pitl local.


COCHE FAJAN DAMAT DA PITLI:

Teater cun mandli de lën furnii cun guanc de peza (Kasperletheater), poltro, lesta, fé ai spions, al "tempio", sciesserlé (tl tëmp de merz,april y mei), da d'ansciuda fajans de uni sort de "Drachen-Aquiloni". Ala giatòrba fajans ënghe, ilò ti univa metù a un o una n fazulët sui uedli, l univa mo raida n valgun iëdesc sun se nstes, i autri ti jiva permez ti petan n colp sul spinel, el messova pona l pie y ndeviné chiche l ie, sce l ndevinova ti tucovla pona a d'ël de se lascé mëter l fazulët sui uedli y nsci jivla inant. N juech che n ti dijova la "mula" chel fova mpue sciche l chidlé, me che mpede i chiedli tulovun i sasc; n muessa for pensé che chëi fova d'autri tëmps y chi ova pa l muet de se cumpré chiedli! Te tublà de Lenért fajan ciampanes de lën (sies, plu la zinclinch), dala 4 daduman jan bele a suné l'Anmaria, pon bën se pensé che i ujins ne ova nia gën ch'la fuera tan abenëura daduman. D'instà se fajans auti de lën, mpue massifs y cun chisc na garejeda da Scurcià ju ne manciova. Vel' un firova sambën ora de streda y ju per chi prëi. Te nosc verzon fajans, mi fra Pauli y ie, na pitla "tenda" (cun n linzuel da fën), ilò stajan nce dut l di. Scialdi devertì se ons tl tublà de Lenert (al didancuëi iel unì fat ora n cuatier ulache abitea Gustav cun si familia), canche de lugio univa sià y metù ìte l fën te tublà, pona sautan ju dal busc tl fën, ne sé tan de iëdesc cun na drëta hez. Do che l univa sià, sbriscians ju per i prëi ërc cun na brëia lizia y chel fova mé bel. D'autonn fajove ora de na cassa de lën na pitla ciajota y ilò stajovi ëures alalongia canche l pluvova dassënn o nevova, chësc me savova drët bel y nteressant. Ove nce metù man de fé tel pitla cëses cun sasc y ciauc daujin a nosc tublà, pona univa la gialines de mi oma a peché lessù y sambën unìvels desdrudes. Cun Franzl de Iuta àn fat tl pitl bosch de Bera Franz Martiner na furnadoia. Ne sé nia plu ulà che an giapà na corda d'acel bendebo' sterscia, l'àn tacheda da n lën a l'auter (mpo n pue auta da fonz) y cun na cassa de lën ans fat la cabina. Se on pona sentà laite y pieda via che la fova, canche la ie ruveda belau tamez, à l fonz dla cassa dat dò y tramedoi sons tumëi ju sun na ravisa de n lën. N pue' mel se ons'a bën fat ma chel ne univel nia dit a cësa, scenò se l'assans mé paiëda.


ATIVITA SPORTIVA Y DA MONT:

Me à for sapù bel a jì sa mont y vede mo scialdi, suënz cun Paula y canche l ie zeche de plu rie (dlacieres, str.feredes y auter) cun Osvald Mussner. Sce me fali nia, cun 12 ani, fovi jit sun Sas Rigais y l'ann do cun mi fra Carlo sun la Gran Fermeda; temù ne me ovi ntlëuta nët nia. L plu rie che éi fat sarà stat n 4° sup., sambën for cun n judacrëp o n cumpani. L dlacier plu aut che éi fat (cun 58 ani) ie stat l Monte Rosa (cima Margherita 4.550 m. y l Castore 4.220 m.). L Mont Blanch éi ënghe fat, ma son mé ruvà sù a 4.350 m.; la gauja ie stata che ie éi, per pudëi durmì tëut ju doi piles mpe de una y chel me à tëut ca ntan che jive y nsci éi giapà tan na gran suen che ne fove nia plu bon de ji inant, per fertuna sons ruvei pra n bivach y ilò me éi debota ndurmenzà (ie rate segor mo mpe) y me éi permò descedà canche i autri ie ruvei zeruch dala piza. N dut éi fat 8 pizes sëura i 4000 m., 160 pizes sëura i 3000 m. y n 300 pizes sot ai 3000 m..

Ai 12.10.1999 me ei caprizià (cun passa 76 ani) de to n judacrëp y ji a fé na arpizeda y plu avisa l III. ciampanil dl Sella (Janroute). Y nsci se ala purtà pro che ei damandà Edi Stuflesser sce l à la pazienza de ji a crëp cun me. Pervia che l III° "Sellaturm" fova mo massa da nëif, sons jic a fé la "Via Arpizon" Westwand dl Pitl Lagazuoi m.2778. L ne fova nianca tan saurì (III° y IV° grado) ma cun gran ulentà ti l'éi mpo mo fata. Muessi bën dì che éi abù na gran sodisfazion de vester stat bon, do che bën passa 30 ani ne son nia plu jit a crëp, ora de chël iel stat na beliscima arpizeda. Met?u ons trëi ëura y mesa cun n dislivel de 600 m. ca.


LIA DA MONT DE GHERDËINA -CAI - AVS:

Che fove mo studënt a Bulsan me ovi lascià scrì ìte al C.A.I.-Club Alpino Italiano l'ann 1940 -(Anno XVIII°. dell'Era Fascista).

Ai 27.06.1954 tl Café Demetz a Urtijëi ie unì metù sùla lies dl CAI y AVS de Gherdëina, danter y fundatëures: Batista Vinatzer de Val, Flavio Pancheri, Hans Sanoner, Norbert Mussner dl Sit, Heinrich Moroder de Dos, Bruno Moroder-Cunfolia, fovi nce ie. De chësta doi lies fòvel unì fat ora de mëter adum y cunsëies fajan nsci la sentedes deberieda y uni cunselier se ova tëu dant de se lascé scri ìte te tramedoi lies (CAI y AVS). L prim cunsëi fova metù adum nsci: president dl CAI, Flavio Pancheri y Hans Sanoner da Mauriz presidënt dl AVS, per atività alpinistica Batista Vinatzer de Val, per la straverda dl raion da mont bera Heinrich Moroder de Doss, per la jites y i troies da mont Victor Pitschëider (Grohmann), scrivan Bruno Moroder per l CAI y Norbert Mussner(Sit) per l'AVS y cassier per tramedoi lies Alex Moroder (Rusina). Per sies ani son stat leprò tl cunsëi sciche cassier dl AVS y dl CAI. Te chisc ani iel unì fat truep n à scumencià a mëter a jì jites sa mont y a crëp, sambën univel marcà y cumedà i troies, y mo tan de autra iniziatives. On purvà a duta la manieres de mëter adum la doi lies da mont te una: "Lia da Mont de Gherdëina", ma purtruep ne iela nia jita fata, permò plu tert, l' ann 1977, iel unì metù sù ufizialmënter la "Lia da Mont de Gherdëina", prim presidënt Karl Perathoner (dla Rossa) de Soplajes. Ie fove ntlëuta l prim cassier de chësta lia (dal 1975 al 1981). N dut sons stat tl cunsëi dla Lia da Mont de Gherdëina (CAI-AVS) per 12 ani.

Son scrit ìte al AVS dal 1954 (ncueicundi 44 ani) y pra l CAI dal 1940 (58 ani).


HOCKEY:

L'ann 1941 sons unì damandà dala "Azienda di Soggiorno de Urtijëi" a fé pert pra na "scuadra" de Hockey de Urtijëi (ove 18 ani). Ntlëuta fova nchel mumënt degun club per l Hockey y perchël iel unì cherdà adum n valgun jëuni (Doblëiberi) che se tulëssa sëura de fé chësc juech. Me lecorde mo chiche fova: Bruno Maraschi tla porta, Toni Noflaner y ie sciche pech, Ernst Prinoth, Max Stuflesser de Petlin y Evelino Stacul stirmeri y Emil Moroder da Scurcià schiche reserva. Sambën che manciova mpue dut: furnimënt, material y auter. La dlacia fajova l Pinter nëus messan judé pea, mé che la plaza ne fova nia dlonch ndrëta y te vel pizacianton fova la plaza mpue plu aut y ilò ne ruvova nia l'ega per fé dlacia, plu tert pona ruvova pa bën nce ilò la dlacia. Scioldi deguni y n.v., ma l nes savova mpo bel. Ëi fat pea nchina de jené dl 1943 canche son unì cherdà a fé l militer.Do la viëra,canche i à metù sù da nuef la Hockey, éi fat pea sciche jugadëur (pech) dal 1946 al 1949 y per n ann (1950/51) me ëi tëut sëura la pert tecnica y urganisatëura di jëuni dla Hockey. Ulësse junté che i prim jadins éi giapà da Nadel che ove 11 ani. Dala legrëza mi ove tëuc pea tl liet a durmì per i pudëi udëi bel debota canche me ësse descedà daduman.




SCHI:

Cun i schi jivi bele che fove n tel sculé. Ntlëuta fans bën poreti, la pindung fova mé de spech o cioi y i schi zënza "Kanten", ciauzëi chëi che n ova a jì a scola, joca da vënt "Windjacke" ne cunescioven nia y cun cazina y sbeter messoven ciafië. Furnà o jit unìvel scialdi te Val d'Ana (iteinsom), nëus jan te pra de "Marta" (ncuëicundi iel ilò la scoles elementeres), se fajan n pitl saut de nëif y sambën culëtes n grum y a cësa ruvans moi sciche n punjin dal cë ai piësc. Cun i schì pudans'a mé jì do scola o la dumënia do dlieja. Sce pënse ce bel furnìi chi va al didancuei chisc mutons, ne ti mancia propi nia, ma me damande, iesi pa plu cuntënc?

Nchin 30 ani sons jit damat puech cun i schi, povester 2 o trëi iëdesc alann. Sce pënse ce stlet schi che àn. I se rumpiva tan suënz y per jì a fé na jita sun Mont de Sëuc o Secëda (ntlëuta ne fova degun lifc y n messova jì dut a pe) fòvel de bujën de tò pea na tanaia, fiertrat, spech y na piza de banda, sce per cajo se rumpiva la piza, ajache cun n meter de nëif o plu, fòvel pa bën n spavënt messëi unì a pe dal Zollinger ca o da Secëda ju. Purmpo nes savòvel bel y se gudan n mond canche ruvan sun piza de Secëda. Ilò se maian mpue de pan cun ciajuel, mortadela y marmelada dura, vel' un ova monce na boza de vin. Ja Stufan cherdan mo a se bever zeche y àn la majera hez. L univa po furnà da Sacun òra (for a nëif ntiëra) y mpue stanc, ma cuntënc ruvans a cësa. Ie sé mé da dì che al didancuei furneen ne sé tan de iëdesc ju per chisc biei purtoies, plac sciche na mëisa y bën curei, ma chel posse dì, che ne sé miano sce fan ntlëuta mo scialdi plu cuntënc.

Do i 30 ani éi pona scumencià a jì plu suënz cun i schi, deberiëda cun Paula. Ie sé che Paula fova scialdi miëura de furné che ie. Per fé plu saurì a furné sons pona jic a scola de schi. On abù plu maestri, danter chisc me lecorde, Batista de Val, Carlo Delago da Rumanon, Markus da Martin, Otto Stuffer da Trebe, Leo y Georg Mahlknecht da Palmer. Al didancuei sons cuntënc de avëi fat la scola de schi, pervia che fajon scialdi manco fadìa y la tecnica de furné juda truep te uni dificultà. Paula y ie jon dut l d'inviërn, almanco doi o trëi iëdesc al'ena, a scumencé dai primes de dezëmber nchin ntëur la metà d'auril.

Èi nce fat suënz sci alpinism cun Max Moroder dl Salman (Illiria) y cun la Lia da Mont. Chël me savova dastramp bel, mé che al didancuei ne sons nia treniert y me stance massa.

Garejedes cun i schi nen ëi nia fat truepes. Cieche me lecorde ie chefajove pea ala garejedes dla Lia da Mont o dla Cassa dl Sparani de Bulsan. Pra n "Meeting Interbancario" sun l Nevegal (Belun) fovi ruvà 6° te n slalum lerch y cun i autri de mi squadra àns venciù la copa dla banches. N dut sons mefun ruvà pra 4 bedaies y n trofeo.


D'AUTRA ATIVITEIES SPORTIVES:

Paula y ie jon uni ann per trëi enes al mer. Tl nudé se nfida Paula de plu a jì ìte tl mer, ie é plu tëma y ne me sënte nia de nudé dalonc dala riva. L'ega ne ié nia mi elemënt. Nëus on perdrët scumencià tert a nudé. Jic al mer sons permò ntëur i ani cincanta. I mutons ie duc drët boni de nudé.

Cun la roda éi scumencià a jì cun 16 ani (rodes pesoces ntlëuta). Cun 25 ani éi cumprà n motor cun na cilindreda da 75 ccm che se lasciova mëter sun na roda. Ie rate propi che fove l prim te Gherdëina a avëi chësta cumbinazion. Cun la roda da chësc pitl motor éi fat belau duc i jëufs dla Dolomites ruvan nce a Curtina d' Anpëz. Canche la jiva drët ert suvier, messovi judé dò cun i pedai dla roda.

Doi ani do (1948) éi cumprà n majer motor "DKW 350, ma ne son nia jit giut l'impea (povester doi ani) pervia che dut tl scassamënt me fajova nia bon ai renions y pona dut l frëit che n messova tenì òra, nosc luesc ne ie nia adateda per jì cul motor.

Ne ei mei fat la patente dl autò y ne éi nceno mei abù n autò. Da jëun ne ëssi nia abù l muet y sën sons cuntënt de ne n avëi degun, n cruzi de manco.


MI HOBBYS:

Marches

N possa dì che bele da pitl me savova bel a tlupé adum duta la marches che fove bon de abiné. Son stat cumëmber dl club dala marches de Urtijëi y ilò me ài dit che l ie miec mëter adum me puecia nazions, ma chel sciche toca. Nsci éi pona scumencià y me éi tëut sëura de fé me l "Regno d'Italia y la Repubblica, Österreich y Deutschland, sambën la marches nueves y cheles stampedes y mpo dì che al didancuei éi na drëta bela colezion.


Tecnica

Èi for abù na gran pascion per la tecnica, sibe cieche à da nfé cun la lectrisc o eletronica, lëures da tistler, idraulica y auter. Me é fat na berstot cun truep njinies d' uni sort. Canche Stefan fova mo pitl ove metù man de ti fé n plastich de ferates, tlo éi nce metù pro n valguna cëses y dliejes de Urtijëi, l ciastel dla Fischburg, la dlieja de S.Durich, S.Antone y Sàcun, la vedla stazion dla ferata de Urtijëi, Costamula, Stetteneck, Rusina, la vedla cësa de Lenèrt, sambën dut fat nstëss (cun carton, lën, mauta, gibs y auter material), i crëps ëi fat cun ghips. Anselmo, dla butëiga Rezia, me ova dit de fé nce n plastich per ël che l adurvova per na vetrina de si butëiga. Per fé chësc plastich aré laurà per ntëur 8 mënsc. Paià me al bën puech, ma ie ove legrëza al fé. Purtruep ne iel nia unì a se l dé per la vetrina, (la fova massa pitla) y nsci ie ruvà chësc plastich ti magasins dl Stadio dala Dlacia de Urtijëi. Do truep ani éi damandà Anselmo sce l pudëssa nia dé chësc plastich al Museum de Gherdëina. ël fova a una y nsci iel ruvà tl atrium dla Cësa di Ladins y l ie mo al didancuëi da udëi y duc i mëndri y nce granc a legrëza a ti cialé.


La fotografìa,

Posse dì che bele cun 18 ani éi scumencià a pultré. Ntlëuta ne ovi nia l muet de me cumpré n aparat da fotografé y perchël jivi for dala Langres (anda Aurelia, Relly) a me mpresté n aparat. Permò plu tert me éi pedù cumpré na Roleicord. Ntlëuta fajoven me fotografies a blanch y fosch y cheles deventova veramënter bëndebo' beles. Me ëi pona fat n aparat da ngrandì. Chësc hobby me savova drët bel, ajache me pudove ngrandì la fotografies coche ulove y cumedé òra i defec dla foto ntan che les ngrandive. L fova perdrët n gran lëur y messove sté te majon scura, mé cun na lum cuecena per ëures ala longia cun l tof dla "Säuren", che ne ie dessegur nia sanes.La temperatura messova for vester danter 18 y 20 gradi de ciaut. Ngali éi messù dé sù pervia che giapove for tan mel de cë y oradechel unìvel fat for plu y plu fotos a culëures che à mudà duta la tecnica. Te mi vita éi pultrà scialdi y al didancuei avrei almanco 23 de gran albums y n grum de pitli. Da nia giut tëmp éi nce scumencià, canche jon a fé jites, a pultré jù duc i crisc y la peldes che udon.

Da n pez incà éi nce scumencià a pultré jù y lec da mont. Ncueicundì n éi bëndebot. Tla Cësa di Ladins a Urtijëi, ai 14.04.1984 y n'ena do a S.Ciascian, ovi mustrà deberieda cun Frida Piazza de Pinoi na mostra de fotografies de lec da mont.

N lëur che me savova drët bel ie stat y ie mo chel de abiné adum vedla fotografies da zacan. Èi bendebo vedli albums (al didancuei drët de valor) de fotografies di luesc de Gherdëina y panoramesc, de mi antenac y parënc, che va nce zeruch de 140 ani (ntëur l 1860). Me nteresseie nce de tlupé adum santes da mort, ënghe de chëstes n éi drët de vedles y de nteressantes.


D'autri hobbys y tecniches che adrove per mi lëur

Canche ove 16 ani éi mparà te scola a lauré tla pel. Èi fat n valgun albums de pel y un me fova drët garatà, ove fat l blason dl "Duca di Pistoia", chësc fova pona unì scincà dala direzion dla scola al Duca nstëss te na ucajion de si vijita. Chësta scola ova propi inuem "Scuola Tecnica Commerciale Duca di Pistoia".

Me sà nce drët bel lauré cun l computer. Permò cun 70 ani éi scumencià a mparé de lauré lessù, sambën che m'éi fat ert tl prim, ma sën sons cuntënt y l computer me sà na gran sauridanza. Sce l ne fossa stat per mi mut Wolfgang, che me l'à ciaculà sù, ne ëssi povester nianca no scumencià a me dé jù cun l computer. Per mi lëur de aministrazion dla Union di Ladins ie debujën y al didancuei semea che n ne possa nia plu fé zënza.


FESTA DE CHËI DL ANN:

Al didancuei semeiel che l vën festejà uni cin' ani do che n à cumplì i 20 ani. Ntlëuta unìvel festejà plu dinrer. Nëus dl ann 1923 àn festejà i 40 ani l prim iëde y nia mé chëi de Urtijëi, ma duta la valeda. Sambën mé i ëi y l'ëiles spartìi. I 50 ani ans pona festejà deberiëda cun l'ëiles y mé chëi de Urtijëi y chëi òradeca, ma nasciui a Urtijëi. Ënghe per chësta ucajions ne me lasciovi nia npesc y mo sën vëni da mé, ne sé tan giut dant bele, a me dì: "l ie pa da festejé i 60 ani, 65, 70, 75 ani, la va de se cruzië". Pona diji bën for :"L ié bën nce d'autri che possa se cruzië", ma sciche resposta me audi dijan: "Ma tu l'es for fat". Fat che l'ove n iëde muesse mé l fé inant.


PATRONAT DE SCOLA:

Son unì damandà dal diretëur da ntlëuta dla scoles elementeres, Bera Vinzenz Aldosser de tò sù l patronat dla scola elementera de Urtijëi. Bëndebo' ngërt éi tëut sù chësta ncëria de presidënt dl patronat y purmpò l'éi fat per 20 ani, dal 1965 al 1985.

Canche l ie unì fabrica la scola mesana nueva iel nce unì fat te chësc fabricat locai per la refezion. Ie éi pona njenià ìte dut chel che fova de bujën per l bon funzionamënt dla refezion. 100 sculëies y studënc ova lerch tla sala da maië. La cësadafuech fova ënghe da njenië ìte. Per chëi tëmps ans cumprà i miëur njinies che fova da giapé. I ova custà truep y dut ans cumprà cun scioldi petlei adum. Tl prim tëmp iel unì pensà de dé òra da maië mé per chëi dla mesana y i studënc dla scoles autes. Plu tert ons dat sù la refezion dla scola elementera y i sculeies jiva pona a maië tla sala dla scola mesana. Ti sënte for gra a chëi che me à judà ntlëuta te chësc lëur: Gisela Moroder (cësa Primavera), Luise Skasa y Elsa Runggaldier da Passua che fajova dut l lëur de segreterìa y auter. Ne posse nia desmincië la cueghes Hilda Goller, Tilda Kostner dla Rodra y la Frau Kofler che fova drët bones de cujiné y savova nce da sparanië, oradechel custemoveles i sculëies ntan i cëifs. A cialé sun i sculeies fova sambën nce la maestres che i acumpaniova dala scola elementera ala mesana y stajova leprò nfin che dut fova finà vìa. A cumpré ìte la roba da maië cialoven ënghe de sparanië l plu che fova mesun, ma la spëisa fova dessegur bona y assé. Ora dl maië, l patronat de scola, se cruziova de judé chëi che ova de bujën; cun libri de scola, guant, medejines y auter. L patronat metova nce a jì l trasport di mutons che stajova plu dalonc. Da lëur y da se cruzië fòvel assé.


ATIVITA CULTURELA:

L liber "Die Moroder":

La scummenciadiva ie piëda via da Sen.Friederich Moroder de Rico (Tannenheim). Da na lëtra che Sen.Friedl ova scrit ai Moroder de Ancona àn pedù udëi che bele ntëur l' ann 1932 òvel pensà de fé n liber sun la familia di Moroder. Do la II. Gran Viëra y plu avisa ai 6 de nuëmber dl 1948 a Sen. Friedl cherdà adum tla cësa da Costa (Unterdoss) n valgun rapresentanc di Moroder per mëter adum n cumité che laurëssa sun chësc liber. Tla senteda de chësc cumité fova presënc: Sen.Friedl Moroder-Tannenheim (plu tert Decan de Gherdëina), bera Cristl Moroder sen. de Levigi, sen.Cristl Moroder jun.(si mut da permò cunsacrà preve), bera Heinrich de Doss, bera Hermann da Jumbiërch, bera Zenz da Resciesa, bera Dominik da Scurcià, bera Franzl da Costa, Bruno Moroder dl Cunfolia y Alex Moroder de Rusina. Pra chësc cumité per l liber "Die Moroder" nes manciova zachëi che scrijëssa n bon tudësch, tlo iel pona unì pensà a Edgar Moroder de Osvald y pra la senteda dl 19.10.1968 iel unì nvià ite Edgar a fé pea pra chësc cumité. L fova l 25.10.1980 che do n grandiscim lëur y ricerches à pudù unì ora l liber "Die Moroder". Dala prima senteda dl Cumité di Moroder (1948) iel bën passà 32 ani. Posse dì che éi laurà truep sun chësc liber. L éi fat cun legrëza y truep éi nce pudù mparé y me fé na màjera cultura sun la geneologìa. Zeche me à desplajù: y chel ie che per mi gran lëur ësse merità mpue deplù. Sun la plata dancà iel me da udëi bel grant l'inuem de Edgar Moroder.

Articuli per l Calënder de Gherdëina n ei me scrit doi: tl calënder dl 1984 la "Storia dl cor de dlieja de Urtijëi", y tl calënder 1985 "Lecurdanzes de l'ultima gran viëra".


Vedli documënc de mi antenac y d'autri:

Fajan la ricerches per l liber "Die Moroder" s'al purtà pro de messëi crì dlonch ulache l fova mesun documënc per chel che à da n fé cun la slata di Moroder. Son nsci ruvà pra d'uni sort de vedla scritures, a pië vìa dal 1500. Dal 1700 mpo éi abinà scritures de mi antenac. Chësc fova danz n gran cuntribut per l liber "Die Moroder". Sambën che la scritures dl 1500 fova massa ries da liejer y tlo nes ova judà n maester de Bulsan, Mahlknecht Bruno. Cheles dal 1700 insu fove nce ie bon de liejer a forza dles studie tres mesa de chëla nuetes. Nsci sons ruvà pra truepa roba nteressanta. Vel scric éi arpà da mi pere y velch éi nce giapà scinchedes. Ënghe sun calonia de Urtijëi éi pudù aprufité de pudëi cialé tres plu documënc y nsci nce te d'autra calonies: S.Cristina, Bula, Ancona, Pordenone, Udine, Venezia y n.i..Tan de sades domesdì che éi passà te calonia de Urtijëi a cialé tres y scrì ora dai vedli libri i Moroder nasciui, maridei y morc. Tl prim che vivova mo l vedl pluan Engelbert Comploi fove sëul, ma plu tert, ntlëuta pluan Dr.Josef Pavlic, univa a me judé Edgar Moroder. Scrivanes àns Daniela Moroder de Arnold y Irene Moroder de Conrad de Trinadeianesc y plu tert Renata Moroder de Georg y .........Moroder de Alfons de Doss. Tlo muessi junté che i pluans me ie drët unic ancontra y me lasciova duta la liedëza de lauré y de jì a me tò i libri che adurvove. Cun chësta ricerches éi pudù me fé na bona cultura. Tres mi pere éi giapà truep documënc (lascëi da mi nëine Franz Moroder de Lenert) che à da nfé cun la storia de Urtijëi y Gherdëina. Statistiches d'uni sort. Sun la rujeneda de Gherdëina y d'auter.


LIA GUANT DALA GHERDËINA:

Metuda su l prim iëde iela bonamënter unida ntëur l'ann 1906 da bera Sepl Runggaldier da Passua ma l'ann 1924, per gaujes dla ditatura fascista iela unida pruibida. Tl ann 1956 se ova abinà n valguni sun Ronc da Walter Moroder per se rujené òra coche n pudëssa cialé de mantenì la trohtes y magari n pudëi nfé do. Ie fove ënghe danter chisc y nia giut tëmp do, tl medem ann mo, ie chësta lia inò unida metuda mpe cun l'inuem de "Heimatpflege und Trachtenverein". L prim presidënt fova bera Heinrich Moroder de Doss, y ie fove nce te chësc cunsëi. Son stat tl cunsei dal 1956 al 1968. Ove nce fat n valgun ani l cassier.


TEATER DE URTIJËI:

Do che la Cësa di Ladins ie unida fabricheda a Urtijëi, iel ai 1.5.1957 unì metù su, dala Union di Ladins de Gherdëina, l cumité de Teater Ladin dla Union di Ladins de Gherdëina cun l titul "Teater de Urtijëi". Plu tert s'à chësc cumité destacà dala U.L.G. y se à fat autonom sota l'inuem de "Theaterverein St.Ulrich- Teater de Urtijëi". L prim presidënt fova ntlëuta Johann Moroder dl Mëune. Ënghe ie éi tëut pert plu ani a scumenciamënt de chësc cunsëi (ie rate ënghe sciche cassier). Oradechel éi fat nce pea pra l cor dl pez de teater "Die Mühle im Schwarzwald" (1958) y te n cuartet "Graf Schorschi" (1959). Plu ani éi judà pea sun l palch per chel che à da n fé cun l ton. éi nce tëut sù plu pec de teater sun vëta per cont dl Radio Ladin - RAI Bulsan.


RADIO LADIN:

L ie na pitla storia che muesse cunté ciuldì che éi scumencià a me dé jù cun l Radio Ladin: Per ntlëuta (1954) fòvel zeche de rer udëi te Gherdëina n aparat da tò su. L cor de dlieja de Urtijëi ova l di dla Madona d'agost fat na bela mëssa de Haydn. Luis Sotriffer fova unit sal cor a tò sù cun si aparat chësta mëssa y dopro l'al lasceda audì al cor. Sambën me savoa vel`dadetel zeche de stramp y fove dut ntusiast de chësc y pra la mëssa dò che l cor de dlieja à purtà dant me éi ie mprestà da Luis l'aparat da tò su. La vëta éi pona mandà a Bulsan per la lascé dé tres l radio ladin. Purtruep ne àla nia drë butà. Ma cun l cë dur da Costamula ne me éi per nët nia fa dainora. Fove dla idea che cun n tel aparat pudëssen bën tò sù plu avenimënc che vën dant te Gherdëina y dé tres l radio ladin. Chësta idea ti éi purtà dant a Bruno Moroder de Rico. Ël fova a una y nsci ons pensà co fè. N bon aparat da tò sù che jissa bën per la RAI custova ntlëuta bëndebo (240.000.-- lire), ma ulà pa tò ca i scioldi? Se on cunsià cun Leo March, ajache ël ova sa Fëur na butëiga sa Fëur de chisc aparac. Bruno y ie àn na ueia mata de se njenië vel' dadetel. Cie fajons'a? Leo, per nes unì ancontra, nes àl cunsià per ntant de sotscrì cambiales, y chel ons fat. Cun i primes de dezëmber 1955 ons scumencià la prima trasmiscion per l Radio Ladin y cun la U.L.G. ons metù su n Cumité dl Radio Ladin. Al scumenciamënt ons abù dificulteies cun la RAI de Bulsan n cont dla cualità tecnica dla trasmiscions y ënghe per l tëmp. Tl prim ne daussan nia fé plu de 2 menuc. Chësc fova bën rie tenì ìte y uni tant passans via i 2 menuc. Nosta trasmiscions univa scutedes sù gën dala jënt de Gherdëina. Nëus cialan de fé chësta trasmiscions plu vives, de purté nutizies da Gherdëina, de lecurdé la festes dl luech diretamënter dal vif, de lascé rujené nosta jënt, de lascé audì nosta cianties y sunedes. Ma sën se tratovela de paië la cambiales che tumova. Scioldi puec y deguni y la Union di Ladins ne pudova ënghedeno nes judé. La RAI nes dajova bën zeche per la vëtes che fajan, ma chel fova ënghe massa puech per paië jù i debic. Nsci ons metù a jì n bal per tré ìte zeche y via y ca ons medrë pudù valivé òra i conc. Bruno y ie mussan bën lauré dassënn ntan chëla nuetes per pudëi mandé via l di do abenëura, tres la coriera dla SAD la vëta che univa pona data tres la RAI-Radio Ladin. I aparac àns te stua sal Rusina y ilò tulans sù sun vëta doi iëdesc a l'ena la trasmiscions che univa pona dates tres. Sambën che per chëla sëires te stua ne dassova danz sté deguni de mi familia, no la fëna y no i mutons. Per cin'ani ala longia ie unida adurveda la stua per la trasmiscions, fin che mi fëna fova stufa de nia pudëi sté te stua dassëira, canche la ulova y cunscideran che Stefan ova nianca mo n ann y nce ël univa desturbà te si suen y suënz bradlòvel nce (Stefan durmiva tla cuna te stua), nes àla dat l'ultimatum: "O che ve n jëis cun chisc aparac, o che i scirme da viëre ju"! Sambën che on ntendù la situazion de Paula y ne s'ons nianca no fat marueia, la à nce abù massa pazienza. Son pona jic dal presidënt dla U.L.G., ntlëuta bera Franz Prugger, a se lamenté y prië bel che l nes debe n local tla Cësa di Ladins per fé nosta trasmiscions. Nfati ons giapà n pitl local. Ntlëuta ne fova tla Cësa di Ladins degun sciaudamënt zentrel y nëus messan se acuntenté de n pitl furnel electrisc. Canche jan pona a to sù trasmiscions, fova chësc local tan frëit che i aparac ne jiva nia y tacà ìte che àn l furnel messans mo aspité na mes'ëura nchin che i aparac jiva normalmënter. A sté a lauré per doi, trëi ëura ans bën frëit y l mantel ne pudans danz no se tré òra. Mé per n cunté una che nes fova suzedù: l fova l di de San Silvester, Bruno ova fat na ntervista a duc i trëi ambolc de Gherdëina n ucajion dl mbincé n bon ann ala populazion de Gherdëina. Ntëur la 8 dassëira vën Bruno da mé sal Rusina y me dà la vëta che ël ova tëut su. La ntervista, coche la fova, ne pudans nia dé tres pervia che la ëssa durà true' massa giut y nëus messan la scurté, repurtan chël da dé tres sun n'autra vëta. Coche la ie stata o no stata, ie, mpede tò na vëta nueva (cheles univa for straichedes, ajache lessu fòvel d'autra roba), éi tëut propi chëla ulache l fova la ntervista cun i ambolc y l'é per fal dut straicheda. Canche me éi ntendù me ie unì n colp ma urmei fòvela fata y nsci, cie ons'a ulù fé auter che jì inò dai ambolc y tò sù da nuef. Ie sé che l nevova dassënn n tla sëira. Bruno ie pona jit sù da Rudi de Rudolfine (ntlëuta ambolt) y ie me é messu tò n taxi y jì dal ambolt de S.Cristina (Josef Skasa) y dal ambolt de Selva (Kasslatter). Fin che son inò tramedoi ruvëi te stua sal Rusina fòvel danz mesanuet. On pona laurà nchin la doi daduman. Chësc fova nosc Silvester dl ann 1958.

Uni di, per ani alalongia, messovi vester da 3/4 ala 8 daduman ala curriera dla SAD per dé jù l "fuori sacco", la vëta o la nutizies scrites a mascin che univa pona dates jù ala RAI de Bulsan. Deguni ne se possa se nmaginé tan n gran lëur che nëus àn. Datrai stracian l'aparat da tò sù, che pesova 25 chili (se àn njinià n sach aposta per l purté), dlonch ncantëur (Badia, Fascia y datrai nce ta Fedom).

Ulësse lecurdé Bruno Moroder che à fat n gran lëur y s'à sacrificà cun n pitl davani per l Radio Ladin, el se dajova monce jù canche l fova bele scialdi amalà.

Per l radio éi mo laurà plu o manco nchin la fin dl ann 1997. En dut pòssen dì che me éi dat jù per l Radio Ladin per bën 42 ani, nchin ncueicundi. Tla Cësa di Ladins ons for mo doi locai njiniei ìte per registré la vëtes y duc i njinies funzionea mo drët bën.

Per finé via n cont dl Radio Ladin , ulove mo dì che ai 4 d'auril dl 1946 ova l professëur Max Tosi (ntlëuta presidënt dla Union di Ladins de Maran) arjont de pudëi rujené tres la RAI de Bulsan y chësc fova l prim iëde che n ova pudù audì la rujeneda de Gherdëina tl Radio. Pra chëla ucajion me lecorde che nosc cor de dlieja ova ciantà, sota la bachëta de bera Cristl Moroder de Levigi, la ciantia "Saludon la vedla Rezia" (paroles de Max Tosi y mujiga de Marini). Ie ove ciantà pea y me lecorde mo sciche l fossa ncuei, che messan aspité tl local dla RAI nfin che l univa na tel lum cuecena. Per nëus fova chësc danz n gran avenimënt y fan cër duc mpue grams.


UNERANZES:

Cun l deventé vedli giapen nce uneranzes d'uni sort. Les éi dutes sotet te n castl. L ne n'ie nia for bon les mëter òra, zachei pudëssa nce avëi da dì zeche. Muesse bën dì che éi legrëza limpea, daldò iel me mpo na testemunianza che n à fat zeche tla vita, ënghe sce nia for drët.

Ai 7.12.1991, tla sala de chemun de Urtijëi, me à l'ambolt Konrad Piazza sëurandat la varëta d'or y n diplom per l merit d'avëi laurà tl ciamp dla cultura pra plu lies. éi abù drët legrëza l'impea.

Autra uneranzes éi giapà dala Union di Ladins de Gherdëina, dala Union Generela di Ladins dla Dolomites, dal Cumité dl Museum de Gherdëina, dala Lia Guanc dala Gherdëina, dala Lia da Mont de Gherdëina, CAI - Urtijëi (odla d'or), Alpenverein Südtirol-Urtijëi, dal Cor de Dlieja de Urtijëi (nce la odla d'or) y dal Südtiroler Sängerbund.

Ai 15.08.1999, a Dispruch tla gran sala dla Hofburg, me iel unì dat la bedaia de merit dl "Land Tirol" dal Landeshauptmann dl Tirol Weingartner y dal Landeshauptmann de Südtirol Luis Durnwalder. Cun me fova mi fena Paula, mi mut Wolfgang y mi sor Mariele, l ie stat drët bel. Na recunescënza per chël che n à fat per la cultura ladina me fesc for legrëza.


MUSEUM DE GHERDËINA:

L fova l'ann 1958 canche son unì cherdà dala U.L.G. a fé pert tl cunsëi dl Cumité dl Museum de Gherdëina. La Cësa di Ladins ova i locai uec, che fova njiniëi cà per fé n museum. L se tratova de mëter a jì chësc Museum. Njnië ìte chisc locai, crì roba da zacan da mëter òra y n.i.. Truep se à cruzia y fat Robert Moroder. el ie stat l prim presidënt de chësc cunsëi (y l ie mo for). L fova da se spazé per pudëi giaurì l Museum y cun gran lëur y lezitënza di cumëmbri dl cunsëi l'àn pudù giaurì ai 7 d'agost 1960. Ann per ann iel unì cris adum roba nteressanta y de valor per l Museum y n muessa bën dì che trueps à mprestà y scincà vedli y nia vedli lëures fac te Gherdëina: N valgun lëures di Vinatzer y de l'ava de Rusina éi nce ie mprestà al Museum. L ie drët che nce d'autri posse udëi chisc lëures antics. Ne dije nia deplù, ajache sun l Museum iel nce scrit truep ti calëndri de Gherdëina. Coche é bele dit, sons stat un di fundatëures dl Museum y son tl cunsëi sciche cassier 40 ani. Wolfgang, mi mut, che ie n apasciunà de vedla roba, à ënghe n valguna de bela scultures di Vinatzer tl Museum.


COR VIRIL DE URTIJËI:

Do che bera Cristl Moroder de Levigi ova dat jù de fé l dirighënt dl cor de dlieja, se ova l maester Johann Moroder dl Mëune tëut sëura chësta ncëria. Johann ova pona, l'ann 1963, tëut n valguni dl cor de dlieja y mo d'autri y ova metù sù n cor viril. Danter chisc fove nce ie. Plu tert ie chësc cor deventà ufiziel y l ie unì metù sù n cunsëi cun presidënt, scrivan, cassier y cunselieres. Pro chësc cor éi fat pea per n valgun ani, ma ne son nia segur sce fove nce te cunsëi. Plu tert éi lascià l cor viril pervia che l me fova de massa messei jì ala proves n doi iëdesc al'ena o monce deplù.


COR DE DLIEJA DE URTIJËI:

L fova l'ann 1941 (tëmp de viëra), do che l cor fova jit n broda l'ann 1940, pervia de stritoc che fova stac na dumënia daduman (Guldenamt), danter chëi che ova lità per i Paesc Tudësc y i "Dobleiberi". L ne fova praticamënter plu degun cor de dlieja. L sarà stat n doi enes dan Juebia dai Andli y l pluan da ntlëuta, sen. Comploi Engel, se à mpensà che l fossa mpo drët che l unissa ciantà, coche l ie for unì pra la procescion de Juebia dai Andli. Deberieda cun bera Cristl de Levigi y l'ugrister Franz Vinatzer ài pona fat òra de crì danter i "Dobleiberi" n valguni che unissa a cianté, y nsci iela stata. Ie fove permò ruvà da Bulsan do che la scola fova fineda, y n di daduman vën mi oma y me dij: "bera Cristl ulëssa che te jisses a cianté per Juebia dai Andli, la prova vën fata nsnuet dala 8 tla cësa Janmatie bas ite". Cieche ie me lecorde fova ruvei adum: anda Agnes Moroder de Doss, Adelheid Runggaldier da Passua, Rita Moroder de Levigi y si sor Emma, Gusti Moroder y si sor Tilda, Luisa Moroder de bera Pepi da Jumbiërch, Edith Moroder de Doss, Pilaar (na "Holländerin"), Trina Perathoner (fëna de Caio), Cristl Moroder de bera Cristl (ntlëuta mo nia preve), Franz Vinatzer (ugrister), bera Zenz Moroder de Resciesa sen., Bubi Stuflesser de Petlin, Gottfried Demetz de Sulé, Batista Kostner (Fontanela) y si fra Ludwig Kostner (cësa Bruma), bera Franzl Moroder da Costa, Emele Kostner da Stlejuc (Cademia), Zenzl Moroder da Resciesa jun. y Alex Moroder de Lenert. Dirighënt fova bera Cristl Moroder de Levigi y ugrister Franz Vinatzer.

Permò ai 21 de merz 1949, jal Café Demetz, iel unì metù sù l cunsëi dl cor de dlieja de Urtijëi ulache l ie unì fat la vela y nsci fòvela tumeda ora: Presidënt Franz Vinatzer, scrivan Johann Moroder dl Mëune, cassier Alex Moroder - Rusina, dirighënt bera Cristl y ugrister Franz Vinatzer.

L fova l'ann 1958 che l cor de dlieja à pensà de njinië n guant ala gherdëina per la ciantarines. L ie pona unì metù sùn cumité per chësta trohtes, danter chisc fova Walter Purger, bera Cristl de Levigi, Luis Senoner (Mode Else) y ie. Per Juebia dai Andli dl medemo ann àn bele pudù amiré la bela trohtes dla ciantarines. L'ann 1960 à ncë i ciantarins giapà si guant dala gherdëina.

Dal 1949 al 1972 éi fat l cassier dl cor de dlieja, un n ann éi fat l'archivar, n ann vizepresidënt y mo doi ani cassier, dal 1975 al 1977 (n dut 25 ani), y te cunsëi sons stat per bën 27 ani. éi for ciantà la pert dl bas. Ncueicundi sons 57 ani pra l cor de dlieja. Te tan de ani possi bën dì che chësta lia me à for dat gran sodisfazions y legrëzes ënghe sce datrai fòvel bën rie a levé sù da mi pultrona te stua y da uni tëmp messëi jì a proa. Son for unì ora drët bën cun duc, sambën che son l plu vedl pra l cor y datrai me senti mpue sëul danter duc, scebën che ne posse nia me lamenté dl cumportamënt de mi cumpanies. Duc ie drët daulëibon cun mé y ajache l me sà tan bel a cianté, spezialmënter i cunzerc, me dà chësc gran forza de fé inant. Rengrazie chël Bel Die che la usc me juda mo (ënghe sce ne éi nia iust na usc sterscia) y perchël fajerëi pea nchin che son bon.



UNION DI LADINS DE GHERDËINA:

Ruvà zeruch dala prejunìa do la II.Gran Viëra fovi drët nteressà ala cultura ladina, spezialmënter chel che ova da nfé cun nosta rujeneda de l'oma, nosta usanzes y nsci via. L professëur Max Tosi, deberiëda cun Tresl Gruber y l Marini , ova a Maran metù sù per l prim iëde la Union di Ladins. Max Tosi ruvova suënz a Urtijëi y teniva cunferënzes per muever la cusciënza de chëi de Gherdëina per la cultura ladina. Paula l cunesciova drët bën y el ruvova nce suënz sal Rusina. Coche é bele dit, fove nteressà a dut chël che ova da nfé cun la cultura ladina, y ie jive perchël suënz ala sentedes di ladins y a scuté sù la cunferënzes che teniva Max Tosi. Ai 19.07.1945 ie unì metù sù la Union di Ladins de Gherdëina. Son stat tl cunsëi dla U.L.G. dal 1951 al 1953 sciche cunselier. Cassier éi fat dal 1963 al 1974 y dal 1974 mpo éi tëut sù la ncëria de diretëur aministratif. Dal 1957 al 1963 éi nce fat l revisëur di conc per plu ani.

Ai 30 d'auril 1974 sons jit n pension, do che ove laura 31 ani tla Cassa dl Sparani a Urtijëi. N di vën Pepi Martiner da mé y me damanda sce ne ulësse pa nia me tò sù la ncëria de aministradëur dla Union di Ladins de Gherdëina. Do avëi pensà sëura per nstruf éi dit de sci, ma ala cundizions de nia plu fé n orar fix ma de tò la respunsabltà che l lëur sibe fat a puntin y per tëmp y ëura. Cun l 10 de juni 1974 éi pona scumencià a lauré tla Cësa di Ladins. Da canche ie unì fat la Cësa di Ladins nchin l'ann 1974 ne ie mei stat zachei fix te cësa, ora de chëi che teniva tla puecia ëures de bibliotech. L fova gran bujën che l unisse giaurì n ufize per la U.L.G.. Te n tel pitl local daujin ala bibliotech iel pona unì njinià ìte l'ufize. L manciova dut, l ne fova no na mëisa, no na mascin da scrì y no na mascin da fé conc y nsci via. Te duta la cësa ne fova deguna cultrines per i vieresc, de stlec stuei tla bibliotech, castli y mëises sambën n manciovel. Ma bel plan sons stat bon de njinië ìte dut chel che n adurvova te cësa y njinies per mëter a jì mpue bën l'ufize. Al didancuei, cun l'aiut de cuntribuc da pert di chemuns, dla Provinzia de Bulsan y dla banches celela bën òra autramënter.

Posse dì che son stat tl cunsei dla U.L.G. per 37 ani plu y 7 ani sciche revisëur di conc, chel fej òra 44 ani al servisc dla U.L.G..

Te tan de ani me éi fat na bona cultura sun la Ladinia y auter. Sce pënse do te dut chësc tëmp che me éi dat jù per la Union di Ladins, iel stat de biei mumënc de legreza y sodesfazion.

Son cuntënt de avëi pedù de n cuntribut, (ënghe sce pitl) a nosta cultura ladina.


UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES:

Dal 1975 al 1987 éi nce fat da secreter y cassier dla Union Generela di Ladins dla Dolomites.

Tan suënz che son jit n Val Badia per sentedes dla U.G.L.D. che durova ne se tan giut. Me lecorde che n iëde fovi jit cun Guido Insam a na senteda a Curvea y tl unì zeruch ans urtà la streda de Frea tan lizia che doi iëdesc ons manacià de frì sëurajù. L'autò se ova raidà n valgun iëdesc ntëur finan sun n mudl de nëif. Per fertuna nes on fat nia.


LA USC DI LADINS - Plata dl'Union Generela di Ladins dla Dolomites:

Dal 1974 al 1994 éi laurà sciche aministradëur dla plata ladina "La Usc di Ladins". Dut adum fòvel truep da fé, cun 2 aministrazions, chela dla U.L.G., dla U.G.L.D. y dla plata "La Usc di Ladins", Radio Ladin y Museum sëurapro, proves dl cor de dlieja y sentedes. Nfati ora de chëi dis che vede samont o cun i schi, lëuri for da mesa la nuef daduman nchin la 12 y domesdì bele dala 2 suënz nchin la 7 dassëira. Èi cialà de fé dut cun ideal y cusciënza, zënza sparanië fadies. Sambën, fé for drët a duc ne iel nia mesun y spezialmënter ti ultimi ani éi nce messù tenì òra vel' muéies y puecia cumprenscion da pert de cërta jënt. Canche n ne sà nia sce l ie drët cieche n fej y canche n à l'imprescion che i ëssa plu gën che te n fòsses, pona fòssel bën drët lascé dut y s'en jì. Ma tan de ideal éi mo for che lëure mpo mo gën per dut chël che à da nfé cun la cultura ladina.

.


Ai 15 de agost 1999 me iel unì sëurandat la bedaia de merit dl "Land Tirol" tla Hofburg de Dispruch dal Landeshauptmann dl Tirol Weingartner y Landeshauptmann de Südtirol Luis Durnwalder. Me à fat legreza chësta recunescënza. Na lëtra de cungratulazions éi giapà dal Landeshauptmann Dr.Luis Durnwalder y dal assessor ala cultura Dr. Bruno Hosp.

Urtijëi, 20.04.1998



  • Nteressant ie me chël che mi nëine Franz Moroder de Lenert ie mort trëi ani dant l'ann 1920 ai 13 de mei sa Lenert tla medema majon ulache ie son nasciù.


Noeles

N pionier nes à lascé, n gran vuet

Alex Moroder, anima dla Union di Ladins de Gherdeina, confondadour y aministradour dla Cesa di Ladins, pi

onier dl radio ladin, nes à lascé en venders, ai 10 de november. Con el s’en va na persona che à veramenter cherdù tla cultura ladina, chela dreta y nia chela

folcloristica. Alex
Moroder fova nasciù dl 1923 

sa Lenert, l mut plu joen de Ludwig dl Meune y de Adele Moroder de Lenert. Al à fat la scola comerziala a Bulsan. Dl 1943 él gnú cherdé ite per curt temp pro i saudés talians.


Entant ova la Talia declaré l armistize. Ruvé a ciasa l’à embanì i optanc per la Germania y al é ruvé te n ciamp de prijonia tla Polonia. Ai 22 de mei dl 1945 àl podù gnì a ciasa. Ai 22 de november dl 1945 se àl maridé con Paula Großrubatscher dl Rusina che ti à scinché 2 mutans y 3 mutons. Ai prums de dezember dl 1946 él endò vegnù tout su pro la Cassa dl Sparagn a Urtijei y chilò àl laoré enfin al pensionament dl 1974. Dedò se àl dé ju enfin encuei desche aministradour dla Cesa di Ladins y dla Usc. Dret enteressant coche el enstes conta i prums temps dl Radio Ladin: “ Enlaouta dl 1954 fòvel zeche de rer vedei n aparat da tò su. L cor de gliejia de Urtijei ova fat na bela messa de Haydn. Luis Sotriffer fova gnù sal cor a tò su chesta messa y doprò ti l’àl lasceda audì al cor. Zeche da de tel me savova dastramp y i fove dut entusiast. Pro la messa do me éi ie empresté da Luis l’aparat da tó su. La veta éi pona mané a Bulsan per la lascé dé tres tl radio. Purtruep ne àla nia dret buté. Ma con l cef dur da Costamula ne me éi fat nia dainfora. I fove dla idea che con n tel aparat podòven ben tó su plu avenimenc. Chesta idea ti éi porté dant a Bruno Moroder de Rico. Enscì onse pensé co fé: n bon aparat costova 240.000 lires, ma olà les tó? I nes on consié con Leo March, ajache el ova sa Feur na boteiga de chisc aparac. Bruno y ie ovan na vueia mata de se enjigné valch da de tel. Leo, per nes vegnì encontra, nes à consié de sotescrive cambiales y chel onse fat. Con i prums de dezember 1955 onse scomencé les prumes trasmiscions per l Radio Ladin che vegniva scutedes su gen. Ma sen fòvel da paié les cambiales. La RAI nes dajova zeche, ma chel fova massa puech per paié ju i debic. Enscì onse metù a jì n bal per tré ite zeche y via y ca onse podù despaié ju l debit. Bruno y ie messovan ben laoré dassen entant cheles nuetes. I aparac ovanse te stua sal Rusina y ilò tolovanse su doi iadesc a l’edema. Samben che en cheles seires te stua ne dessova danz sté degugn de mia familia, no la femena y no i mutons”.

Alex, de grà.