Maria Aurèlia Capmany

aus Wikipedia, der freien Enzyklopädie
Wechseln zu: Navigation, Suche
Icon tools.svg Dieser Artikel wurde wegen inhaltlicher Mängel auf der Qualitätssicherungsseite der Redaktion Film und Fernsehen eingetragen. Beteilige dich an der Verbesserung dieses Artikels und entferne diesen Baustein sowie den Eintrag zum Artikel, wenn du der Meinung bist, dass die angegebenen Mängel behoben wurden. Bitte beachte dazu auch die Richtlinien des Themenbereichs und die dort vereinbarten Mindestanforderungen.

Mängel: WP:Wikifizieren: -- MerlBot 12:24, 22. Apr. 2016 (CEST)

Vorlage:QS-FF/Keine Begründung angegeben

Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (* 3. August 1918 in Barcelona; † 2. Oktober 1991 ebenda) war eine katalanische Romanistin, Dramatikerin und Essayistin. Sie erhielt 1968 den Premi Sant Jordi de novel·la für ihr Werk Un lloc entre els morts und 1948 den Joanot-Martorell-Preis für El cel no és transparent. Von 1979 bis 1983 war sie Präsidentin des katalanischen P.E.N. Zudem war sie als Kulturaktivistin, Feministin und Antifranquistin aktiv.[1]

Leben[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Capmany war die Enkelin von Sebastià Farnés, Autor von der Paremiologia catalana comparada, und Tochter von Aureli Capmany, Folklorist und Mitarbeiter bei verschiedenen Magazinen für Kinder. Die Familie lebte an der Rambla in Barcelona. Sie absolvierte ein Studium der Philosophie an der Universität Barcelona.

In den 1940er und 1950er Jahren war sie Dozentin am Institut Albéniz in Badalona und der Escola Isabel de Villena in Barcelona. Sie arbeitete auch als Glasgraveurin.

Capmany war 1947 Finalistin des Joanot-Martorell-Preises mit ihrem ersten Roman Necessitem morir (veröffentlicht im Jahr 1952). Sie erhielt 1948 den Preis für El cel no és transparent. Sie hatte großen Erfolg als Erzählerin mit Romanen wie Betúlia, El gust de la pols und besonders Un lloc entre els morts, Premi Sant Jordi 1968. 1981 erhielt sie den Ramon-Fuster-Preis, vergeben vom Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya,[2] und 1983 gewann sie den Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil mit El malefici de la reina d’Hongria.

Capmany war eine der vielseitigsten katalanischen Schriftstellerinnen, da sie sich mit der Erzählung, Übersetzung, Theater, Essay und anderen Gattungen beschäftigt hatte.

Im Jahr 1959 begründete sie mit Ricard Salvat die Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Dort war sie als Lehrerin, Schauspielerin und Regisseurin tätig. Sie hat verschiedene eigene Werke uraufgeführt, wie z.B. Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.

Als Essayistin war sie bekannt für ihre Werke über den Zustand der Frauen, wie z.B. La dona a Catalunya: consciència i situació im 1966, oder die Memoiren Pedra de toc (1 und 2), Mala memòria, und Això era i no era.

Capmany nahm am Míting de la Llibertat (22. Juni 1976) teil und an der konstituierenden Sitzung des Partit Socialista de Catalunya-Congrés (November 1976).

Sie war Ratsfrau und Verantwortliche für Cultura i d’Edicions am Rathaus von Barcelona für die Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) und Mitglied der Diputació de Barcelona von 1983 bis zu ihrem Tod am 2. Oktober 1991. Capmany war auch Mitglied der Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, und Präsidentin des katalanischen P.E.N.

Werke[3][Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Maria Aurèlia Capmany mit 3 Jahren, daneben ihr Bruder Jordi

Roman[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977
  • L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955
  • Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956
  • Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956
  • Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988
  • Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959
  • El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986
  • La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963
  • El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966
  • Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999
  • Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994
  • Vitrines d’Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970
  • Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991
  • El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987
  • Vés-te’n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006
  • Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983
  • El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.

Erzählungen[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952
  • Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971
  • Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971
  • Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980
  • Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (mit Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988
  • Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990
  • De veu a veu: contes i narracions. [mit Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001

Kinder- und Jugendliteratur[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971
  • Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972
  • L’alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977
  • Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981
  • El malefici de la reina d’Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982
  • Contes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993
  • La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989

Theaterwerke[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • Tu i l’hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960
  • Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
  • Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [mit Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
  • L’ombra de l’escorpí. València: Gorg, 1974
  • El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
  • Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
  • Ca, barret! [mit Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984

Essay[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • Cita de narradors (mit Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho i Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
  • Historias de Barcelona [Bilder von A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
  • La dona a Catalunya: consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
  • Dia sí, dia no: apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
  • La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
  • Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
  • La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
  • El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
  • De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
  • Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
  • El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
  • Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d’Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
  • Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
  • El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
  • La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Subirachs o el retrat de l’artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
  • La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
  • Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
  • Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
  • Antifémina (mit Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
  • En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
  • Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [Unterhaltung aufgeschrieben von Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
  • Retrobar Barcelona [mit Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
  • Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
  • ¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
  • Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

Memoiren[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • Pedra de toc (2 Bände). Barcelona: Nova Terra, 1970–1974
  • Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
  • Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
  • Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

Comic[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Sammelwerke[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • Obra completa (7 Bände). Barcelona: Columna, 1993–2000 (Verlag von Guillem-Jordi Graells)

Drehbücher[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • L’alt rei en Jaume. Fernsehen, 1977–1978
  • La nina. Televisió, 1977–1978 [basiert in Casa de nines von Ibsen].
  • Tereseta-que-baixava-les-escale. Fernsehen, 1977–1978 [basiert in der homonyme Erzählung von Salvador Espriu]
  • Aquesta nit no vindrem a sopar. Fernsehen, 1978–1979
  • La nit catalana. Fernsehen, 1978–1979
  • Temps passat, notícia d’avui. Ràdio 4, 1979
  • Història de Catalunya, 1977–1978 (45 Kapiteln). Radio. Verlag in Kassette (1979).
  • Les nits de la tieta Rosa. Fernsehen, 1980

Übersetzungen[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Aus dem Französischen[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]
  • BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972
  • DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965
  • FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966
  • KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963
  • LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973
  • PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [mit Jaume Vidal Alcover]
  • SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982
  • SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
  • SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995
  • SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966
  • SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967
  • SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968
  • SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968
  • STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963
  • VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964
  • VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964
Aus dem Italienischen[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]
  • CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995
  • CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966
  • CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967
  • LIONNI, Leo: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969
  • PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 32, 1967
  • PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965
  • PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvisem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996
  • PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965
  • PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966
  • VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966
Aus dem Englischen[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]
  • CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965

Literatur[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • Maria Caampillo, Jordi Castellanos: Maria Aurèlia Capmany. In: Història de la literatura catalana. Band 11. Ariel, Barcelona 1988, Seiten 62–71.
  • Dale may, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), Vol. VI, Iris M. Zavala (coord.). Barcelona: Anthropos, Seiten 92-99.
  • DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
  • DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
  • DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
  • DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
  • DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Band VII, Nummer 2.
  • DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
  • Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
  • Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, März 1990.
  • (1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
  • (1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
  • (1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Seiten 95-128.
  • (1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, Seiten IX-XXVIII.
  • (1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, Seiten IX-XXIII.
  • (1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, Seiten XI-XXIII.
  • (1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, Seiten XI-XXV.
  • (1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, XI-XXXVIII.
  • (1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, Seiten XI-XXII.
  • (2000). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, Seiten V-XII.
  • Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, Seiten 89-122.
  • Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, Nummer 7. Seiten 25-37.
  • Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
  • Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
  • Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
  • Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
  • Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
  • Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
  • Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
  • Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, Seiten 7-31.
  • Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)[4]

Einzelnachweise[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  1. Exposició dones escriptores. Institut Català de les Dones, Barcelona 2008 (gencat.cat [PDF; abgerufen am 20. August 2013]).
  2. Premis. Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Abgerufen am 14. März 2014.
  3. Montserrat Palau Vergés: Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista. In: Diccionari Biogràfic de Dones. Abgerufen am 19. Oktober 2013.
  4. L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena. NotíciesTGN.

Weblinks[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

 Commons: Maria Aurèlia Capmany – Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien